Parles de nit, i ho saps. Encara que a l'endemà no em digues res, sé que ho saps perquè em mires quan les teues paraules em desperten, encara no sé si a la vida o a la mort, i obric l'ull amb el que he aprés a distingir-te de la resta de foscor. Parles de nit, i sé que ho saps perquè, quan jo et conteste, encara amb un peu no sé si en la vida o en la mort, obris bé l'ull amb el que tu sí saps distingir-me perfectament de la foscor, i em rebatixes tot el que t'he dit.
I, aixina, entre els teus ulls de gat endormiscat i els meus de gata ferida, entablem una conversa sobre la vida i la mort que soles entenem nosaltres i que dura cada una de les nits eternes que tu i jo compartim.
