El meu mapamundi

Jo era la nit que val de París, els capitells ancestrals de Roma, la transparència de les platjes de Cancún, el bullici dels trenta anys de Dublin, l'atreviment londinense, l'embriaguesa del vi d'Oporto, l'horitzó sense límit de l'estepa rusa, les vint llengues de Nova York, el viatge submarí per l'oceà Pacífic, el sol primerenc de la Xina, la llibertat escocesa, el safari africà i la boira sota el cim del Kilimanjaro.

Jo era el mapamundi complet. I tu anaves sense brúixola.

Escalada de súmmums

El súmmum de les alegries és intuir que, yuhu!, tinc una carta darrere de les reixetes de la bústia.

El súmmum de les penes, descobrir, a l'obrir-la, que són dos postals de Nadal escrites per mi que el carter ha retornat per destinatari desconegut.

I el de les rabinaes, plantar-me davant dels dos portals, comprovar que direcció i nom són correctes i estar preparant una reclamació.

Love actually; actually, love

"Siempre que me siento pesimista por cómo está el mundo pienso en la puerta de llegada del aeropuerto de Heathrow. La opinión general da a entender que vivimos en un mundo de odio y egoísmo pero yo no lo entiendo así. A mí me parece que el amor está en todas partes. A menudo no es especialmente decoroso ni tiene interés periodístico, pero siempre esta ahí. Padres e hijos, madres e hijas, maridos y esposas, novios, novias, viejos amigos. Cuando los aviones se estrellaron contra las Torres Gemelas, que yo sepa ninguna de las llamadas telefónicas de los que estaban a bordo fue de odio y venganza. Todas fueron mensajes de amor.
Si lo buscáis, tengo la extraña sensación de que el amor, en realidad, está en todas partes".

Seguint el camí

Toc, toc. Toc, toc. Toc, toc.
És el soroll dels meus peus sobre les baldoses grogues. Camí de la felicitat.

La benvinguda

I aleshores aplega ella. Estrenant una melena d'estil garçon del color dels pobles del Mediterrani que oneja a cada pas. La marea de llum es deté davant de mi i li elogie el seu nou estil. Lleugera i greu al mateix temps, em contesta que no entén com ha pogut dur tant de temps els cabells curts. Perquè diu que sentir com el vent l'acarona és un dels grans plaers que s'estava perdent. Ella és així. Veu pigues en el cel de les nits del millor estiu de la seua vida. De matinada, juga als parcs infantils que hi ha a la seua ciutat. Riu amb la boca i els ulls. Calça esportives perquè no li calen tacons per a sentir-se caminar. Amaga sorpreses sota les mànigues. Balla i canta amb la granera per escombrar els seus mals. I les pors. Perquè sota la seua aparença de columna sense fisures, en té moltes, de pors. A deixar passar els dies. A no tornar a sentir el que sentia estant en aquella habitació. A oblidar. A recordar. Però diu que ha aconseguit posar-los nom a cada una d'aquestes pors i que aixó ja és un gran avanç. I, sobre tot, diu que amb els anys ha aprés a perdonar-se. A ser condescendent amb ella mateixa. I a cuidar l'hibernacle d'il.lusions que la fan estar hui, ací, davant de mi.

"Benvinguda de nou. No sé com he pogut viure estos últims mesos sense tu", li dic mentre l'agafe de la mà per a entrar en casa.

Amor de mare

És entrar en casa i descobrir, per sorpresa, que ha crescut una poinseta sobre la taula del meu comedor.

Avís per a amants

No t'enamores de mi.
Et faré pastura de les paraules quan em deixes.

Records que regallen

Em feia por açò. Que em passara precissament el que està passant-me: que estic oblidant. Que sóc incapaç de recordar la teua veu. Que ja no sé com em besaves. Que el teu rostre hel.lènic es desdibuixa poc a poc. Regallant traços en un llenç al que algú li acaba de tirar un got d'aigua. Barrejant-ho tot sense mirament. Formant un nou quadre de perfil abstracte. Difícil de mirar. I d'entendre. La teua imatge se'n va hui a càmera lenta. Però se'n va sense remei. Se'n van les teues nits i els teus matins. Les teues paraules. Les teues mirades en silenci sostingut. Les teues mans. T'escapes sense dir-me adéu. De puntetes. Com si fóres un lladre. I ja no sé què fer per a retindre el poc que em queda hui de la nostra història: els records.

Vosté està ací

Un axioma, un

"La intuición de una mujer es más precisa que la certeza de un hombre"

Rudyard Kipling.