Cuberta per l'escalfor del nòrdic i del meu únic cos en un llit per a dos, pense en tots els possibles possibles que comencen amb el dia. Faré, escriuré, ordenaré, correré, decidiré, volaré. La pàgina en blanc m'anima a enfrontar-me al fred primerenc del mes de novembre. Em destape amb valentia. Pose els peus sobre les rajoles gelades. Puje la persiana. Obric la finestra. Mire cap el carrer deshabitat. I en eixe moment em sincere amb mi mateixa. Sé que no faré cap dels possibles pensants segons abans entre cotó en pèls. No adoptaré un gos. No faré puenting. No em raparé a l'uno. No arreglaré els àlbums de fotos. No m'estenaré al jacuzzi. No aniré a preguntar per la depilació amb làser. Ni enviaré missatges de salvament als controladors aeris. Perquè sé que, en realitat, res d'això és el que m'agradaria estar fent en este fresc matí de tardor. He perdut força i he guanyat claredat en algun punt de l'escàs metre que separa el futur del present. El dia és ara una pàgina plena de mamarratxos. Així que tanque la finestra. Baixe la persiana. I me'n torne al llit.
Al menys, encara conserva algo de la meua pròpia calentor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada