Records que regallen

Em feia por açò. Que em passara precissament el que està passant-me: que estic oblidant. Que sóc incapaç de recordar la teua veu. Que ja no sé com em besaves. Que el teu rostre hel.lènic es desdibuixa poc a poc. Regallant traços en un llenç al que algú li acaba de tirar un got d'aigua. Barrejant-ho tot sense mirament. Formant un nou quadre de perfil abstracte. Difícil de mirar. I d'entendre. La teua imatge se'n va hui a càmera lenta. Però se'n va sense remei. Se'n van les teues nits i els teus matins. Les teues paraules. Les teues mirades en silenci sostingut. Les teues mans. T'escapes sense dir-me adéu. De puntetes. Com si fóres un lladre. I ja no sé què fer per a retindre el poc que em queda hui de la nostra història: els records.