El cor em batega en quinta. Sense escalfament previ ni estiraments posteriors. Els peus se'n van instintivament darrere de qualsevol melodia. I el 1'72 que em separa del terra sols pot que tractar de seguir-los. I mentre hi ha melodia, no hi ha descans possible. Em dóna igual el que pensen de mi. El que diguen. El que creguen. No em calen vuit hores de són. Ni tan sols en tinc, de són. Empalme les nits amb els dies, els dies amb les nits. Embaste la vida amb llaços dels colors del arc iris. Xarre, xarre i xarre. Ric, ric i ric. La felicitat em fa suar. Però no li tinc por a l'esforç. I, a més, he descobert el nou continent: que la vida, la de les majúscules, és una conga amb Rafaela Carrá. Em besen granotes però ni tan sols m'importa perquè no han aconseguit que desaprenga a estimar fent l'amor. I a més, de tant en tant, alce els peus uns centímetres del sól sense necessitat de que tu em mires. La batalla em va mutilar un any, sí. Però ara toca recuperar-lo.
5 comentaris:
Ja era hora!! que no sabia rés de tu!!
Veig que les coses van bé o si més no, la voluntat hi és!!
Espero doncs que tot vagi bé! i que aquest estiu esdevingui un dels millors!!
Bona sort!!
Pto!
Tenim dos coses en comú:
-1.72 també és la meua alçaria.
-Jo tampoc he desaprés a estimar fent l'amor (increïble aquesta frase teua).
Espere que tot continue bé, que no tardes tantísim en tornar a escriure, i que ens convides a tots a gaudir de la teua CONGA particolar.
Besets des de Roma.
senzillament m'ha encantat! és com una pujada d'adrenalina [o com quan et menges una trufeta de confiteria!] :)
soc la teua germana, i no sé ni com he acabat llegin este post( uno de tants). Jo encara que cregues que no, soc la que mes GANES tenia de que t'arribaren les ganes.
preberite celoten blog, kar dober
Publica un comentari a l'entrada