Jo era el somriure forçat. La soledat. El plor constant. Una pared al final del corredor tenyida de dolor. Una mirada que no alçava el vol. Un desig. Un únic desig. Lletres d'expiació.
Després, vaig ser dansa. Una coreografia de quatre vuits. Les nits sense dies. Un triple mortal sense red. Aire. Aigua. Rialles, rialles i rialles. Vaig ser un diàleg en esperanto. La força d'un terratrèmol. Lletres de súbita felicitat.
I aleshores vas aparèixer tu.
I jo, que sempre havia segut gos, ara sóc gat. Jo, de cuina dolça, ara sóc pebrella, sal i ceba. Jo, que sempre havia segut llibre, ara sóc una peli per nit. Jo, que era filla, ara sóc mare. La meua pell de llop es queda en catifa de museu cada vegada que apareixes per la porta. Jo, abans pedra, ara sóc mousse. Jo, abans independència, ara sóc amarre. Jo, abans lletres, ara sóc vida.
I esta nova jo comença a fer-me tanta por...
7 comentaris:
i el gat?
Li diuen Billy. Eliot, Cristal o Joe, aquell del aserradero, el cognom va a gust del consumidor. I, mira, és q jo, que sempre havia segut de gossos, ara resulta que sóc també de gats.
Però és que Billy és un gato-perro, ojo!!!!
doncs, pobret, es farà un lio si li dius tots eixos noms!! :) de totes formes, continue sense entendre que siga gato-perro!! ;)
Té tants cognoms perquè és fill de tots. Si vols també li posem el teu...
I lo q li passa és q es un gos carinyós i apegalós i dòcil i quasi-humà engabiat dins del cos d'uno d'eixos gats estirats i independents q hi ha per ahí. I per això me mola tant.
això és una explicació molt gran [de veritat]!! i pel que fa al meu nom... no li para mal, no! ;)
Si la Bilma entrara en el teu blog i s'enterara d'asó...Jo sóc fiel a Ximo,i ho senc però de gato perro na nai de la Xina que menudes arrapaes pega el tio!Lo que mola es que el despreocupes de pasejar-lo,ja m'agradaria a mi...
El gato-perro és ara un gato-killer. En pocs dies m'ha fet nous el rellotge nou, el diccionari nou i la cortina nova. Però tó sea porque es un niño.
I jo no li sóc infidel a la xixa. El que passa és q tengo muxo amo pa dá.
Publica un comentari a l'entrada