diumenge, d’agost 02, 2009

Dol



Sé que no tindré més remei que guardar dol per tu.
Però també que no tindré més remei que no guardar-lo per mi.

2 comentaris:

Colometa ha dit...

Gràcies, pensava q ja no obriries açò mai més, i m'alegra saber q almenys algú es molesta a passar i llegir, he de confessarte que l'entrada que més em va agradar és una que parlava de la pell i últimament és un poc dificil entendre les teues reflexions però ho intente, crec q jo també hauré de fer el mateix que tú respecte al dol.
Un fort abraç "blogerià"

german ha dit...

wella, el dol és una cosa arcaica [de les que realment no paga la pena conservar]. Ja fas prou no posant-te'l per tu... però tampoc no cal per una altra persona! ;)