dijous, de març 25, 2010

La fi, II



... i em pregunte si la meua fi és ésta. Mirar el món i no sentir res...

3 comentaris:

P-lat ha dit...

espere amb ansia una entrada que es diga "la fi del fi". que ja està bé d'haver-se parat en un final i no escomençar un inici

(no sé si m'explicat, però segur que saps el que vull dir) :-)

molts besets!

wella ha dit...

P-lat: de moment o és el silenci o el pus. Mi no tener ganas de poner bacorildos en mi vida.

(no sé si m'he explicat, però segur que saps el q vull dir)

PD: quan que m'agradaria vore com fas de José Luis López Vázquez amb tanta sueca rubia i estirà pel teu costat....

P-lat ha dit...

¡¡¡SEÑOOOORA, A SUS PIES!!! ¡¡SU SIERVO, SU ESCLAVO, SU HUMILDE SERVIDOOOOOOR!! :-D