Et perdia poc a poc. Et perdia dia rere dia. Et perdia amb cada exhalació.
Fins que un dia et vaig perdre del tot. És així com un pretèrit imperfecte es transforma en perfecte?
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
el pretèrit sempre és imperfecte perquè sempre el recordem distorsionat. en tot cas, és perfecte quan passa... és a dir, cada instant present [que quasi no és] que esdevé passat [per a ser sempre]. salut!
2 comentaris:
el pretèrit sempre és imperfecte perquè sempre el recordem distorsionat. en tot cas, és perfecte quan passa... és a dir, cada instant present [que quasi no és] que esdevé passat [per a ser sempre].
salut!
Però el pretèrit imperfecte encara té algo de present. El perfecte és rematadament passat. Una portà en els nassos.
Així ha de ser el passat.
Publica un comentari a l'entrada