Podria, per exemple, anar despertant poc a poc camb la cançó més bonica del món en el diumenge més assolejat del món. Podria, per exemple, posar-me el món per montera i recórrer els carrers del infinit i més enllà. O, simplement, finiquitar el meu dolor de una silenciosa portada. Podria, per exemple, obrir-li les comportes dels dics a altres. I que les seues mans escrigueren testaments sobre el meu cos. Podria desfer la madeixa en què s'han convertit els meus pensaments. O estirar el meu gadgetobrazo i abastar la montanya més alta. Podria tocar a les portes del cel per a dir-li quatre coses a Sant Pere. O baixar a l'infern per a anar-me'n de festa amb els maleïts i beure'm tot el seu moble bar. Podria, per exemple, ballar tota la nit fins a convertir-me en un mar de sudor. Podria desplegar les ales, volar i descobrir nous oceans. O creuar nadant els tolls del camí. Obrir el paraigües i que tot em regolara. Regolar com una mandonguilla per la vida i, al final, morir-me de risa.
Però sempre, sempre, sempre, preferiria estar besant-te.
3 comentaris:
Besar... increible meravella!
Una persona que es passa el dia besant, és un "besugo"?
No sé, moreno.
Paola, benvinguda al meu món. Entra-hi quan vulgues des de la terra de la pasareeeeeeeeeeeeeel.l.la. (és una broma molt meua, no em faces cas)
Publica un comentari a l'entrada