dimecres, de novembre 17, 2010

Onomatopeies, I



La meua nana: el teu runrun.
Publicat per

1 comentari:

Colometa ha dit...

Buscar coses insignificants que ens facen escriure, i alhora centrar els pensaments en altres coses que no ens facen malbé.

3 de desembre del 2010, a les 19:56

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)