dilluns, de juliol 11, 2011

Perdone vosté...




... però jo no sóc jo i les meues circumstàncies. Jo sols sóc jo quan aconseguisc deixar-les enrere.

3 comentaris:

Colometa ha dit...

I com es fa això?

wella ha dit...

Sincerament, no ho sé. Supose que te n'adones de com es fa en el precís microsegon -perquè no dura més- en què aconsegueixes deixar enrere les circumstàncies, però elles manen la major part del temps...
En qualsevol cas, és un alivio saber que les de les circumstàncies, en realitat, no som nosaltres. Que, de vegades, tinc els meus dubtes i, fins i tot, una certa por...

P-lat ha dit...

Quedes perdonada

(José, Ortega i Gasset. Sí, els tres)