En esta gran ciutat hi ha un monstre al soterrani que de tant en tant tremola. Crec que és la manera que té de protestar per tots els peus que el trepitgen cada dia sense compassió: ací no es té temps per a això. També hi ha un núvol gris i brut que els dies assolejats d'hivern s'instal.la damunt els nostres caps. Diuen que és la merda que exhalen tots els cotxes que circulen pel nostre costat. Com el regal d'un companyer de viatge desagraït. Però jo crec que este núvol també amaga totes les misèries i penes de la gent d'esta gran ciutat que sembla no tindre temps per conèixer ningú. És com si els seus veïns sempre estagueren respirant cap endins, tragant i tragant, fins que un dia no poden més, es desunflen i què trauen? Merda que sura cap el cel.
En esta gran ciutat de monstres al soterrani i núvols de deixalles, però, hi va haver un amor. Un amor que d'allò meu ha sigut el més meu entre tanta gent de noms desconeguts. Un amor que, tot i el desamor, amb mi se'n va i amb mi encara se'n ve. Com l'abric que et protegeix del fred de l'hivern. El mateix fred que hi havia en esta gran ciutat el dia que em vas abraçar i del que soles vaig ser conscient aleshores. Un amor del tamany de la mort de la qual parlava Estellés: petit. Va morir i anava amb bolquers. No hi ha va haver temps per a més. O, pot ser, el que van faltar van ser les ganes de fer-lo gran, i deixar-lo volar, lliure, feliç i adult, entre les llàgrimes engolides de tanta gent anònima fetes merda. No ho sé ben bé.
I ara que tu ja no estàs ací, esta ciutat ha perdut la seua música. La seua lletra. La seua veu. I jo trepitje el terra amb fúria i pena alhora perquè vull ser com els demés i despertar el monstre que hi ha al soterrani per dir-li a ell totes les coses que ja no puc dir-te a tu. I mentre ell fa ombres de descobrir un dia qualsevol la seua ferocitat, jo m'empasse com puc el teu silenci. Un silenci que raspa la gola i que es fa bola en l'estòmac. Fins que un dia, un dia com hui, un dia de cel clar i nit fresca, tanta pena, decepció i buidor se m'escapen per fi a través de llàgrimes plenes de vocals i consonants que s'enredraran en el proper núvol de merda que un dia cobrirà de nou esta gran ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada