(...) Després va vindre el Preventori, la seua mà agafada a la meua mentre conduia -"no veus que sóc baixista?", em deia per a justificar l'equilibri que feia amb l'altra entre el volant i el canvi de marxes-, la primera nit que vam passar junts a sa casa, la primera que vam passar a la meua, la cafetera gran que no ix, els danones quasi estufats, els viatges interumpits, la seua pell entre els meus dits, els "a que et toque un pit?", els diumenges amb sentit, les fulles de llorer al gaspatxo, el fill gatuno, i bona nit, amor meu. (...) Perquè encara que oficialment ens vam conèixer aquell dissabte assolejat de juliol, un dia aparentment com qualsevol altre que va canviar per sempre més la meua vida, senc que, en realitat, sempre havia conegut a aquell cambrer que inventava innocents verins per als regidors del PP, a aquell infermer en pràctiques que s'assomava de bon matí per entre les meues lleganyes, a aquell gitano que, assegut en un banquet un assolejat diumenge de juliol, em parlava de que l'amor és cec...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada