Ara escalfes.
Però un dia correràs. Correràs sense descans ni destí. Boxejaràs contra els murs dels laments. Trencaràs tots els silencis. Creuaràs oceans. Escalaràs inferns. Volaràs amb les mans del rellotge. Viuràs 24 dies en 24 hores. Cosiràs ponts aèris. Donaràs la volta al món en 360 pulsacions. Sumaràs cames, mans, boques. Multiplicaràs el resultat pels kilòmetres recorreguts. I el número que obtingues serà el preu just de la teua fugida a cobrar en meta.
Un dia correràs maratons. Escaparàs dels fantasmes buscant la medalla d'or. I, a l'estirar muscles i vivències, entendràs que, per a viure i no morir en el intent, no calia córrer. De la mateixa manera que, per a continuar respirant, no cal obrir més la boca. Entendràs i maleiràs no haver-te deixat dur pel corrent. Maleiràs i entendràs que tot era molt més fàcil. Que, per a sobreviure, no calia tanta lluita. Tanta ressistència.
Simplement bastava amb fer-se el mort per a que el mar t'haguera dut lentament, com una nana, a la seua superfície.
2 comentaris:
Gracias!, a veces pienso que mis fotos no las ve nadie!, jajaaa!
Intento leer tu blog, pero me cuesta aún un poco el catalá, pero lo intento, ya que mi hermana es mallorquina, yo argentino y nuestra madre italiana jajaaa!
Gracias otra vez, y gracias por la ciudad más bonita del mundo*
Además, al final es lo único que importa! Regalo por tu comentario!
Menuda torre de Babel tu casa! Jo dic ben alt que parle català, però ho faig a la manera de València.
Pues denadas, hombre. Al final eso es lo único que importa y, como todo lo que realmente importa, es gratuito.
Lo que me tiene mosca mosca mosca es lo de la ciudad más bonita del mundo.
Publica un comentari a l'entrada