Temps minimal

Hi va haver un temps en què menys era més.
En eixe temps, sols necessitava una llapicera per a pintar de color les fosques vesprades d'hivern. Em sobrava amb un poal ple d'aigua per a passar tot un estiu seguda al balcó mirant les ones. No em calia més per viure que la llibertat que respirava en el humid carrer de la meua infantesa. La mà de la meua iaia agafada a la meua mentre sestejava. La sintonia de Comando G de fons. Ma mare tornant a casa.

Hi va haver un temps en què menys era més.
En eixe temps, inventava l'acudit més divertit amb el nom dels planetes del sistema solar que ens havien manat estudiar. Escrivia notetes per a demanar perdó que deixava sobre la taula quan tots estaven ja dormint. I la felicitat era una bolsa plena de Coconut. La primera sessió de cinema amb les amigues en el Goya. Folrar els llibres cada setembre mentre els olorava.

Hi va haver un temps en què menys era més.
En eixe temps, l'amistat era falsificar juntes els nostres carnets d'identitat en la meua habitació. Seure juntes sota una olivera en horari de classe. Morir de festa el dia dels xiulitets-glòria-mona-filaetes, però morir juntes. Dormir cinc en un mateix matalàs i haver-se de girar totes al mateix temps. I em bastaven les teues orelles per a renàixer cada diumenge.

Hi va haver un temps en què menys era més.
En eixe temps, enrojolia quan em mirava el meu príncep blau. I, quan anava amb un xic al cinema, no podia deixar de pensar en l'electricitat del centímetre que separava el seu braç del meu. Creia que l'amor era estar cinc segons seguda al parque xarrant, besant-te, xarrant, besant-te, i que el rellotge haguera marcat el pas de tres hores. No en sabia més. De passats ni de futurs. Ni volia més. Sols que m'abraçares en silenci mentre dormies contra la meua esquena, després d'haver-me fet l'amor per primera vegada.

I ara, que sé diferenciar les quantitats, no pague si no és amb targeta de crèdit. Demane vi quan sope fora de casa. Planeje les vacances amb total llibertat de moviment i pressupost. Tinc una llista plena de teléfons. Un centenar de cds de música. Duc tacons de quinze centímetres. Em codeje amb la història del meu poble. Sóc capaç d'entendre pel.lícules en anglés. Dorms amb mi cada nit. I, tanmateix, més no és res d'aixó. Més és tancar els ulls i tornar a una blanca i austera habitació on puc agafar de la mà a la meua iaia mentre sestege. On el mes de setembre escampa olor a llibres. On atemptem de nou contra la llei, però juntes. I on em tornes a fer l'amor com si fóra la primera vegada.