1.- Puc perdre-ho tot, però mai l'esperança en recuperar-ho.
2.- Seré condescendent amb mi mateixa quan m'haja fallat. M'abraçaré durant cinc minuts, em colpejaré en l'esquena i em diré: "ala, xavala, a menjar-se la vida".
3.- La felicitat no ha de ser sempre la dels demés. Baixaré a l'epicentre de la terra si algun dia descubrisc que la meua s'amaga allí.
4.- Caminaré amb valentia. Enfortiré les cames per escapar dels covards. I sentiré el soroll de les meues pases sense necessitat de posar-me tacons.
5.- Em donará igual ser o no perfecta. Políticament correcta. Simplement ser ja és important.
6.- No em cansaré mai de voler besar-te. De voler fer-te l'amor com la primera vegada. De voler mirar-te d'ací trenta anys, amb el teu colesterol alt i les teues canes, preguntant-me on t'havies estat amagant fins eixe moment.
7.- Tractaré de no cometre els mateixos errors. Però preferiré una punyalada mortal que anar llanguint poc a poc.
8.- Tindré sempre els ulls ben oberts, malgrat la meua miopia. La vida no es viu en cinemascope.
9.- Pronunciaré el teu nom tots els dies en secret. Quan ningú m'escolte. No deixaré que l'oblit t'atrape. El teu lloc, cada vegada estic més segura, no és l'ombra.
10.- Despertaré tots els dies pensant que hui sí. Que desitge tant que siga que sí que és impossible que el món no es conjure algun dia per a donar-me el que vull. Encara que siga per fer-me la punyeta.
4 comentaris:
No crec que l'Església Catòlica siga un exemple en quant a transformacions, precisament...
Ave Maria. Cuando serás mía.
Ni l'església ni jo. Però, ojo, que mantindre's igualet malgrat les transformacions externes també té el seu mèrit.
En "demèrit" va inclosa la paraula "mèrit".
("El tiempo pasa, nos vamos poniendo technos...". La cançò original diu "viejos" en lloc de "technos", però preferisc l'altra versió)
No està mal la teua versió. A la vellea, Chimo Bayo, uha!
Publica un comentari a l'entrada