Paisanatge local

Un mòbil desesperat per ixir de l'oficina pegat a l'orella d'un jove. Una esquena de cuir retallada contra la porta oberta del castell. Una parella de castellans –ella per davant d'ell– que es recriminen que, oye, van a llegar tarde. "Como siempre", clausura ella. ¿Aniran la manifestació contra el tancament del repetidor de TV3? Quatre ballarines dansant en dos peus. Quatre boles blanques d'arrecades sense billar. El dependent abertzale de l'òptica. Mmmm... "Éste es de Hannibal Laguna". Noves paraulotes en boques adolescents. Pells de pipes davant del banc. L'amic del meu amic ja amb dos nanos. I dos anys més que jo. La que ahir jugava a la Barbie cantant-li a les segones oportunitats. Els nous rics passetjant un gos llavat amb Blanco Nuclear. Tres rúbies parlant rus. Rumanés. O txec. Un riure universal. El de les tres rúbies i el del xiquet perseguit per son pare a l'únic parc. Un camallarg promocionant una nova tenda. Publicitat que cau del cel. Una parella que es besa en un semàfor. El roig que dóna llum verda a la passió. Solroca amb un maletí. I sense la càmera de fotos. Uno de vint que condueix un cotxe, també de vint. La seua mirada que es creua amb la meua sense haver-li donat preferència de pas. Mmmm.... Feromones volant de la mà de viagres pels carrers de la meua ciutat. Divorç per incompatibilitat sexual. La loca del cigarret constant més enllà de la mort que pregunta pel periòdic de demà. Un portal mal pintat. I sense tu esperant-me. Unes claus perdudes en l'infinit bolso de Mary Poppins. Ma casa.

I, per fi, jo.