Fer-me un piercing. Anar a l'Fnac per a fer provisió de llibres per a tot l'any i llegir-me-los en tres setmanes. Netejar la veneciana. Conduïr amb la cançò dels xiulits sense saber on pararé. I sense gps. Veure amanèixer. Fer-ho des de la platja. O des del Preventori. Seure a les onze del matí a la Plaça de Dins per esmorzar i no alçar-me fins les dos. Riure'm. Riure'm molt. Passetjar de matinada. Improvisar el passeig al baixar el fem. I sentar-me en el Romeral a pensar. Comprar-me la 'cuore' per a demostrar-me a mi mateixa que la vida és pur teatre. I una obra molt senzilla: naixem, creixem, ens reproduïm i morim. Com les paneroles. Dormir hasta el migdia. Adoptar un ser viu. Gravar-me tots els cds que tinc pendents. I deixar que la música m'atrape. Vestir-me amb tot allò que la faena no em permet. Fer combinacions impossibles sols perquè és estiu, i què? Perdre'm en qualsevol ciutat desconeguda. Ser una desconeguda en qualsevol ciutat. Fer la visita de rigor a l'Ikea. I arreglar d'una vegada per totes l'armari del corredor. Decidir què faig amb els periòdics que almacene. No pensar massa. O pensar un poc però deixar-me dur. Eixa filosofia m'estava anant millor. Anar a sopar al Paquito i fer que el que té nom d'atracador de bancs ens torne a ensenyar les fotos de la despedida. Enamorar-me. Que s'enamoren de mi. I volar. O, en el seu defecte, cantar i ballar fins que no tinga veu i em facen mal els bessons. Un encontre sorpresa al carrer amb algú del passat. Saber què és tindre amics. Sentir que els conec per primera vegada. Però que els he estimat sempre. Perdonar-te. I que em perdones. Rependre a ma mare. El cordó umbilical sempre és el cordó umbilical. No descomptar els mesos que em falten per als trenta, que em pose malalta de pensar-ho. Completar el meu salvament. Rapar-me els cabells a l'uno. Planejar una escapada de hui per a demà. Inventar-me durant tres setmanes. Revisar-me la vista. No enyorar amb tristor el passat. Perquè jo no he perdut. I perquè el futur m'espera. Fer el mercat i escoltar les batalletes de les abueles que em diuen 'xicona'. Entendrir-me amb les dels xiquets que em diuen 'senyora'. Pensar en la maleta que faré en setembre. Passar la ITV. Vacunar-me del tètan. No dormir: ¡vull viure!
I no agobiar-me si, al final, l'única cosa que faig en les vacances que comence hui és res.
8 comentaris:
M'agrada molt la paraula 'xicona'. També m'agraden molt les 'bajoquetes'. Són dos ingrediens que combiene bé a una mateixa frase: "Xicona!!!, mira quines bajoquetes més bones que tinc!". O: "Xicona, no estigues tan trista ni digues coses com que no eres ningú, que pareix que estigues bajoqueta".
Ai, moreno, perquè estic de vacances i tot m'esvara, però mira que dir-me que estic bajoqueta... Ara, que quasi millor aixó que estar esclata-sang o meló d'aigua, no????? Digo.
Acabe d'agobiarme no mes de vorer las coses que has de fer a les vacances, deixa't alguna per a la resta de l'any... Podries relaxar-te, llegir, relaxarte, escoltar musica, relaxarte, estar amb qui t'apixisca, relaxarte, riure, relaxarte, anar a la platja, relaxar-te, divertir-te, pero sobre tot relaxat i no vages tant atarantà.
En tres dies que duc de vacances ja he fet cinc o sis coses de les de la llista. Però ja en tinc cinc o sis per a substituïr-les. Em fi. És que jo, si em relaxe, m'agobie!!
toshipo, no seràs el gran toshipo sacaca?????
Toshipo Sakaka? A eixe no el conec, crec, o si... si tio, m'has pillat soc el mateix i unic, el senyor Toshipo Sakaka recient arribat del Japó
Eres toshipo però no toshipo sacaca. Estrany. Teniu la mateixa veu.
Soc el Toshipo que va ser batejat a 1 ascensor... quin altre Toshipo coneixeu?
Publica un comentari a l'entrada