... es va fer un silenci incòmode entre ells i jo. Entre el teu món i el meu. Va ser quasi immediat. A la tercera pregunta, de fet, es vam quedar sense saber què dir-se. Perquè tu estaves allí sense estar. Estaves en els seus ulls. En els meus. I vam entendre que era millor parlar amb les mirades per a abrigar un silenci que portava un nom: el teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada