Volen desitjos

Volen desitjos per la carretera a la Font Roja.

Els desitjos són flors de cotó en pèl que suren per l'aire. Sobre tot en primavera i en tardor. En època de mudar pell. Per la carretera a la Font Roja em va semblar –la muntanya i jo no s'hem entés mai massa bé; no sé perquè, però crec que algun dia es farem bones amigues– que, en realitat, les flors volen després d'haver passat un temps arrelades a terra. Creixen cubrint de blanc una planta el nom de la qual desconec. Però que vaig vore quan ahir em vaig dur d'excursió a la Font Roja. Ho fan, això sí, a la sombra d'espígols, carrasques i pins de color verd alpino. I, un bon dia, l'aire s'endú estes flors a descobrir món. A plenar-lo d'il.lusions. No sé ben bé si, en realitat, se les pot catalogar de flors. Fins i tot, als més realistes els poden semblar que simplement són borrellons. Però quan jo anava al col.legi i sobrevolava el pati alguna d'estes estrel.les blanques de terra, les xiquetes lluitàvem per agarrar-ne alguna al vol. La guardàvem a la mà. Demanàvem un desig amb els ulls tancats. Obriem de nou la mà. I soplàvem ben fort per a que el nostre desig s'enlairara. Si volava alt, era bon senyal. Si no, a continuar jugant. Igual que vint anys després.

Per la carretera a la Font Roja volen desitjos. I les fulles de les carrasques ballen. Bé: unes ballen. Altres es dediquen a aplaudir esta dansa marcada pel ritme del vent. Un vent que et desperta, encara que el rebes amb els ulls clucs per tal de saborejar-lo sense interferències. Per la carretera a la Font Roja el cel és morat. Taronja. Groc. I els núvols tenen forma de culs. Són els culs dels que viuen al pis de dalt, que s'asseuen a vore l'espectacle que estem donant els del pis de baix. Per la carretera a la Font Roja tots són vells coneguts. Les xitxarres canten chucuchú-chucuchú. Com el tren que algun dia portava les il.lusions dels nostres avis fins a Gandia. I la meua soletat es dilueix com colacao entre la gran soletat.

Això sí: del carro carregat de terra roja, per la carretera a la Font Roja,... nà de nà.