diumenge, d’agost 19, 2007

Una pavada, una

Tinc una amiga a la qual, un bon dia d'estiu, li va fallar el calentador. Era estiu, sí, però esta amiga és així: li agrada l'aigua bollint en hivern i no la sol soportar més allá de tèbia en estiu. És una tia sense umbral de dolor i, tanmateix, no vol patir a la dutxa. Però al que anava: el calentador no funcionava. I què va fer ella? Cridar, d'immediat, al tècnic. "Ja estem", es va queixar. Perquè sempre que li havia fallat este aparell, l'operació li havia costat un ronyó. "En la pròxima vida, reparadora de calentadors", va pensar. El cas és que, després de vàries cridades infructuoses i escapades planejades en funció de la visita del tècnic, i conseqüentment avortades, éste li va preguntar què li passava a l'aparell i li va recordar que comprovara si les piles encara tenien bateria. Però res. Hauria de vindre a casa.

Fer coincidir les agendes va ser costós. I quan, finalment, el tècnic va aparèixer per la porta, maletí en mà, el seu veredicte va ser instantani. I feridor. "Però, ¿et queda gas?", va preguntar. A la meua amiga, clar, li va caure la cara als peus, sobre tot després de comprovar, gràcies a l'ajuda del veïnat, que, en la seua botella, ni gota ni gota. Avergonyida, li va agraïr que no li cobrara el viatge. "Tranquila, no eres la única a la que li passa açò", li va colpejar el tècnic en l'esquena abans d'ixir per la porta. Tot un alleujament.

I ara, quan la meua amiga conta la història, tothom se'n riu d'ella. "Vos promet que ni vaig pensar en la botella", se sincera. I és deveres. Acostumada com estava a que sempre que fallara el calentador es deguera a una avaria, es va posar en la pitjor de les possibilitats ja d'entrada. Però és que, de vegades, la sol.lució als nostres problemes és molt més fàcil. Molt més simple. I està més a l'abast del que es pensem. El que passa és que esta amiga meua encara no ha aprés que, en esta vida, no s'ha de ser catastròfica perquè les coses, molt a la llarga, molt molt, però així i tot de tant en tant, ixen millor si es va pas per pas i no es pensa en la casella final. No sap que els grans remeis no funcionen ni tan siquiera per als grans problemes. De vegades, els petits remeis, amb tota la seua minusculitat, son molt més infalibles.

Ara, esta amiga meua, diu que no li va bé el dvd. Però que ja ha comprovat que estaguera enxufat al corrent. Anem bé.