La pell ferida

Tot és reduix a la pell. S'inventem problemes contínuament per a disfressar de complicacions la realitat quan tot és més fàcil i primari del que sembla. Tot és pell. La pell atrau. La pell s'eriça. Llig. Recorda. Enyora. Dues pells poden electrocutar-se. Imantar-se de forma animal. O repel.lir-se. Una vegada vaig llegir que és la pell la que determina les compatibilitats entre les persones. Que sobra amb tres minuts al costat d'una altra pell per saber si la voldràs tocar. Si l'odiarás. Si et recolzaràs en ella. Com si, al conèixer a algú, les dues pells entaularen la seua pròpia conversa amb ultrasonits imperceptibles en el món dels decibel.lis i el reproductor d'mp3.

-"Hola. ¿I tu què tal?" (perqué a les pells també els agrada Friends)
-"Eh, res, per ací" (i també tenen converses de besuc)
-"¿Saps que t'he de dir? Que eres la pell del pare dels meus fills".
Així de directe. O l'altra possibilitat:
-"Mira, crec que tu i jo... nonaino naino".

Les pells ho tenen clar. I nosaltres s'empenyem en complicar-ho. En recubrir-ho de paraules. En abrigar la pell de formalismes i convencions. De falsos arguments. I el que deuriem fer és tot el contrari. Deuriem aprendre a escoltar la nostra pell. A saber quan necessita una caricia. A deixar-la tranquila quan plora. Perquè hi ha dolors que només pateix la pell. Com l'absència de l'altra pell. La pèrdua d'allò físic que una vegada s'ha tingut i que no es tornarà a tocar no se sent en l'ànima. Em sap mal, amics poetes. Però la pèrdua d'una altra pell se sent en la epidermis. O allà dins, en la hipodermis. I, de vegades, quan se sent molt a dins, molt a dins, fa tant de mal que plores. Plora l'ànima, sí. Però la punxada està clavada en la pell. I, quan la pell està ferida, no valen les tirites ni el betadine. Ho sé perquè tinc un tros de pell en carn viva. I els metges diuen que, en estos casos, hi ha poc a fer. T'unten de crema i t'embenen. Et posen la vacuna antitetànica. I et recomanen protecció pantalla total per evitar que el sol acabe deixant senyal. Però no t'asseguren res. Pot haver curació. Però també pot quedar-te el record a la pell de per vida. Menuda merda. Al final semblaré una pija, amb tantes marques.

Qui em manaria haver acariciat, sense voler, el tub d'escapament de la moto. Qui em manaria haver acariciat, volent, el teu cos.