dimecres, de juny 06, 2007

Així que el límit era açò

El dia en què has de menjar-te uns espaguetis amb cullera perquè no tens ni un puto tenedor net, eixe dia és quan te n'adones que, xavala, estàs més fotuda del que pensaves. Sobre tot, perquè tens rentaplats.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Recomane per a situacions d'alarma un gat/gos simpàtic i intel.ligent que et faça els afers domèstics... no falla...

el quita hojas ha dit...

Donçs ara voras, jo no ho entenc molt però això al meu poble es diu "m'enfotisme" i no "límit".
Què barbaritat!!!, mira que no rentar-te un tenedor (o forqueta)...
Encara que em venen al cap dos ...Còm es menjen uns espaguetis amb cullera? i la més important saps possar el rentaplats???.

wella ha dit...

Voleu dir??? Voleu dir que un animal de companyia faria millor la faena del rentaplats que SÍ sé posar? I tens raó: el límit no és aixó. Ho serà quan em menge un plat de llenties amb tenedor (o tenidor, segons el meu diccionari). Todo se andará!