No és el despertador

No és el despertador. És l'esperança, en realitat, la que ens deperta cada matí. I no sóc creient, encara que em vaig criar en un col.legi de monges. Com mitja generació naranjito. Però d'allò ara ja soles queden unes cançons de guitarra per a la missa dels diumenges que comence, i mai acabe, quan estic borratxa i m'agrade. Malgrat el meu ateisme, insistisc: és l'esperança la que sona a les 8'50 de cada matí a un pam del meu llit. Sona horrorosa, això sí. Pi, pi, pi, pi, pi. Però se li ha de perdonar que tinga una mala oïda musical. I pitjor veu. Perquè l'esperança és l'única que aconsegueix el que cada nit sembla impossible: que abandone la closca del meu nòrdic i em torne a alçar. L'única que aconsegueix que confie en que, com diu el mestre Serrat i ens va recordar el senyó P-lat, hui pot ser un gran dia. O el gran dia.

I sí. Tal volta em quede esperant. Tal volta hui acabe sent el pitjor dia. Però aleshores esperarè a demà. Perquè sense esperança no sóc ningú. Per les meues venes no corre soles sang. Quan em fan una anàlisi, les infermeres no se n'adonen però el que m'extrauen són, en realitat, il.lusions. Les que he tingut. Les que tinc. Les que tindré. Perquè el que em fa viure, en realitat, és la il.lusió. La il.lusió de ser feliç. La confiança en que m'ho meresc. Per això em condemnes a cadena perpètua quan em dius que no m'il.lusione. Perquè no sé suportar este món i les seues absències d'altra manera.

I've been down and I'm wondering why
These little black clouds keep walking around
With me, with me
It wastes time and I'd rather be high
Think I'll walk me outside and buy a rainbow smile
But be free, they're all free

So maybe tomorrow
I'll find my way home

I look around at a beautiful life
Been the upperside of down
Been the inside of out
But we breathe
We breathe
I wanna breeze and an open mind
I wanna swim in the ocean
Wanna take my time for me
All me

So maybe tomorrow
I'll find my way home


PD: a esta cançó, Maybe tomorrow, de Stereophonics, la vaig descobrir en un capítol de Un paso adelante. Per a que després digueu!!! I em vaig enamorar d'ella. Després la vaig endevinar en la pel.lícula Crash i la vaig tornar a sentir en la serie One Tree Hill. Però quan més m'ha agradat, i encara que l'hauré escoltada mil vegades, és quan se me feia de matinada amb ella. I, com diu el moreno, no te he dicho ná y te lo he dicho tó.
PD2: I, quan sàpia com pujar-la del youtube, ho faré. Per a que se vos faça a tots de matinada amb ella...



PD3: Sí, senyor!!! Em casaré en qui voldré, jajajaja!!!!