Vint lliçons

Que els perdedors també guanyen
Que, fins i tot, són els que més guanyen
Que tots sóm uns fracasats. Però continuem lluitant per la victòria
Que hi ha que intentar-ho. Sempre
Que en totes les families couen faves
Que el pares són, per definició, els que t'animen a competir i et diuen com fer per guanyar
Que les mares són, per definició, les úniques que saben com eres i que estan en tu si perds
Que hi ha dolors que solament saben consolar els teus germans
Que els de la teua familia són els únics que farien el ridícul amb tu per evitar que el feres tu soles
Que, si t'agrada volar, cal trobar la manera de fer-ho, encara que sigues daltònic i no pugues pilotar
Que els anys d'institut són els anys universals del patiment
Que, de vegades, la millor paraula per a trencar un llarg silenci és "¡joder!"
Que hi ha persones, o personetes, que donen lliçons, o grans lliçons
Que les xiquetes americanes són grotesques. Tant com els seus pares
Que, per a ser una autèntica xiqueta de set anys, s'ha de tindre panxeta
Que la vida és un llarg camí amb una camioneta que s'estropeja només ixir de casa
Que si la camioneta no funciona, hi ha que espentar-la entre tots
Que la música de Devotchka és de puta mare
Que Superfreak és una gran cançò per a fer una gran actuació
Que la tragèdia i la comèdia van de la mà

A la tendra història de Pequeña Miss Sunshine. I a la seua banda sonora. La pel.lícula que m'ha salvat de l'abisme del cap de setmana.