S'han secat tots els mars. I he esperat, sense tu, tapiada al fons d'un record. La meua voluntat s'ha fet petita. M'he quedat ací, amb el meu gos espiant l'horitzó. No queden més que deserts. I he escoltat per si algun batec li quedava a esta terra, que era tan serena quan em volies. Hi havia un perfume fresc que jo respirava. Era tan bonica, era així de gran i no tenia fi...
Tu no has tornat. No hi ha esperança. Ni hi ha res. I camine sense tu, amb la meua tristor bevent pluja.
4 comentaris:
"Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
i sent el veïnat ocult de l'alegria
i en girar un cantó crec que em vaig a morir.
Senyals, només, de tu".
(Vicent Andrés Estellés, Coral Romput)
Ara estic a punt de plorar... Què bonico i que trist.
Moreno, tinc moltes ganes de vore't. Ja estic a punt de girar el cantó...
(Wella, Cor Romput)
"Ha arribat el moment de dir -no de cantar-
l'alegria, potser. Vet aquí el meu ofici.
Una ocupació tinc, des d'ara, per tu.
Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria".
(Vicent Andrés Estellés, també de Coral Romput, per a que si gires un cantó no siga eixe).
Tranquil. Quan gire el cantó et voré a tu i... ejem, ejem... a Papito, que me'n vaig a uno dels seus concerts.
"No he podido escapar, de ese aquí, de ese allá. Me dejé dominar poco a poco. Quiéreme con pasión y dime: sí, sí. Una vez y otra más.. qué locura. Nena, luna serena, todo es posible menos tú. Nena, ámbar y arena, boca insaciable, sólo túúúúúúú..."
Publica un comentari a l'entrada