Però jo sí tornaré

Però jo sí tornaré. Qualsevol dia inesperat. En qualsevol lloc inesperat. Apareixeré, de nou, en la teua vida. En una frase de la teua cançó favorita. En un malson d'una nit d'hivern. En els ulls de la xica de l'autobús. Jo tornaré. I ho faré sense soroll. Passant de puntetes entre els teus records. Escampant teranyines amb les mans. Despertaré de l'oblit al què em vas condemnar aquella tardor. Vas fugir en busca d'una llibertat de llibreta de quadres i amb marge. D'una llibertat presonera d'anhels prefixats. I en ella, no hi havia lloc per a mi. Vas fugir. Però les fugides soles funcionen per a la matèria. Per al cos. Perquè, allà on vas, carregues amb una maleta, cada vegada més pesada, cada vegada més sense sentit, que guarda tot el que eres tu. Tot el que alguna vegada vas ser. Fugiràs de la merda. Però la merda viatjarà amb tu. Per això et seguiré sense seguir-te. Com una sombra. Pegada al teu cos. Respirant la teua respiració. Alguns dies m'intuiràs. I fugiràs de pressa per a no encontrar-me. Giraràs cantons. Buscaràs fils als laberints. Escalaràs els penya-segats de la mort. M'evitaràs. I tots els esforços seran inútils. Perquè un dia jo tornaré. Un dia seré i tranquil. Un dia de cel ras i de boira escampada. Pensarás haver guanyat la carrera. Però jo apareixeré. De sobte. Sense fer soroll. I sense necessitat de trucar a la porta. Tu estaràs desprevingut. I, fins i tot, feliç perquè creuràs haver assolit la teua llibertat planejada. Tant feliç que, pràcticament, seràs tu qui m'obriga la porta. Aquella que amaga la bola de plastilina en què acaben convertint-se tots els passats. I jo apareixerè darrere. Duré les dues coletes que em vaig fer aquella vesprada de tardor en què em vas deixar. La xaqueta roja. I el cor gelat. La meua presència et sorprendrà. Et despertarà de la teua felicitat de quadre falsificat. "Com poden els records saltar-se tots els reixats i els pestells amb què ens protegim del seu atac?", et preguntarás. Jo et somriuré. Perquè ja no hi hauran ferides al meu cos. "I jo era la innocent... No m'ha calgut cap esforç tornar", et contestaré. Tu tancaràs els ulls per a evitar-me darrere d'un fundit en negre. Pero no desapareixerè. Els obriràs. I continuarè sense desaparèixer. Miraràs a l'horitzó. L'únic lloc on hauràs aprés que es pot ser vertaderament lliure. I et somriuràs. Tindràs el cor gelat. Serà un dia seré i tranquil. Un dia de cel ras i de boira escampada.