Si em dius adéu
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant
que tinguis sort
i que trobes el que t'ha mancat en mi
Si em dius: "et vull"
que el sol faci el dia molt més llarg
i, així, robar temps al temps d'un rellotge aturat
que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir
I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit a cada pas;
per això, malgrat la boira
cal caminar
Si véns amb mi no demanes un camí planer,
ni estels d'argent ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
Que tinguem sort, Lluís Llach
A la gent que entén que tot es qüestió de sort.
A la gent que la sap aprofitar quan la té.
7 comentaris:
La sort no es té. Es busca.
També tens raó, senyó p-lat. Sols que eixa afirmació em du un dubte: què passa aleshores amb la mala sort? vols dir que també la busquem? o que en realitat és conseqüència de no haver buscat bé la sort?
Espere que un futur doctor com tu sàpia resoldre'm este dubte filosofal.
Perdona per tardar tant amb la resposta, però és que l'estava pensant... :=)
La sort no es té. Es busca i s'encontra. Això és bona sort.
La mala sort, simplement, no existeix. És que no has buscat bé.
No se pierdan el próxima fas-sículo de "Filosofia amb sabatilles d'anar per casa"...
M'agrada la idea de que la mala sort no existix i de que, simplement, és l'absència de bona sort. Encara que me la meresca per no saber buscar bé...
Hi ha que vore com inspiren les sabatilles d'anar per casa, xe!
Publica un comentari a l'entrada